Els grups interactius i les tertúlies literàries al món educatiu

FacebooktwitterpinterestlinkedinmailFacebooktwitterpinterestlinkedinmail
Print Friendly, PDF & Email

Sóc professor d’Educació Primària i el meu nombre s’anomena Jordi. El motiu d’aquest article consisteix en explicar la meua experiència com a docent que he possat en marxa els grups interactius i les tertúlies literàries a l’aula.

Pel que fa a aquest curs acadèmic es caracteritza per la introducció de nous plantejaments pedagògics amb la finalitat de cohesionar el grup classe per a atendre la diversitat lingüística, social, cultural, etc. Cada vegada, la línia estratègica és aquella que fa tot allò per a aprofitar les capacitats del grup classe perquè es millore la relació entre els membres del grup de referència.

Durant el mes de setembre li vaig dir a la Senyora Directora del meu centre ( C.P Leonor Canalejas de Benidorm) que volia assistir a una classe de grups interactius perquè poguera agafar moltes idees i possar-les en pràctica a la meua aula ( 5ª d’educació primària). Em vaig adonar que aquesta tasca requereix dedicar un temps de preparació del material ( fitxes de matemàtiques, de lògica, de comprensió lectora, de vocabulari, d’anglès, de ciències socials, de ciències naturals, etc. L’objectiu consisteix en fer activitats acadèmiques que estigués treballant a l’aula, reforçar alguns conceptes però d’una grau de dificultat major que es fa normalment a l’aula, és a dir, si el millor alumne de la meua classe té un cert domini de la unitat que estiguem donant, li hem de posar una activitat que encara siga més complexa i no sàpiga fer-la.

Pel que fa als voluntaris que vulguim participar pot ser qualsevol membre de la Comunitat educativa ( pare, mare, actic alumne/a…) que tinga molt d’interès en estar vinculat a la vida del centre acadèmic. L’objectiu del voluntari consisteix en orientar, assessorar a l’alumne en la resolució del problema però mai ha de donar-li la solució de l’exercisi.

En referència a la duració de les activitats, normalment tenen una duració de 12 minuts ( 12-15 minuts), i després els alumnes es camvien de lloc però els voluntaris romandren al mateix lloc. Normalment es fan un màxim de cinc/sis alumnes/as per grup perquè més membres al grup no és molt recomanable degut a què no es treballaria molt còmode i el grau de soroll seria massa elevat per a fer la classe.

Pel que fa a les referències de l’Educació Inclusiva, on els grups interactius formen part de la mateixa, són els principals països europeus del nostre entorn ( Gran Bretanya, França, Itàlia, etc) i EEUU ( últimament la Xina ) on aquesta forma de treballar ( no és una metodologia sinó una actitut) dos o tres professors dins de l’aula ordinària on es reparteixen el reball acadèmic però té un inconvenient, i és molt car perquè a l’Administració Educativa però també té certes aventatges, com per exemple es pot treballar millor els recursos, i l’alumnat pot desenvolupar-se a un bon ritme.

La següent qüestió a debatre consisteix en preparar la classe en funció del nivell acadèmic de referència de l’alumnat. Es planteja fins ara l’opció de fer tres grups ( A del millor nivell), ( B nivell mitjà) i ( C nivell baix o molt baix). Cal dir que hi ha partidaris de “segregar” en funció del seu nivell mentre que l’escola inclusiva pretén establir grups heterogenis, i afavorir el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, es fan tres grups:

Grup A format pel millor d’un grup, un altre de capacitat mitjana i un altre que presenta moltes dificultats acadèmiques i de la resta de grups B i C fer la mateixa distribució.

Aleshores, quan hi ha alumnat amb necessitats educatives especials ( NEE), s’ha de tenir en consideració aquest àmbit en el sentir de què té més dificultats d’integració a l’aula i a la resta d’alumnat ordinari. En aquest cas es fa una adaptació perquè puguen fer certes activitats amb la resta del grup de referència i també dels continguts i dels materials.

En referència a l’altra qüestió són les tertúlies literàries a l’aula. És pretén desenvolupar la creativitat de l’alumnat, la capacitat d’expressió oral, la interacció, l’anàlisi, la síntesi de cadascú pot fer. Normalment en el cas de l’alumnat d’educació primària es plantegen lectures adaptades a les característiques socioevolutives de l’alumnat, i normalment són els propis alumnes qui trien el llibre. Una vegada feta aquesta consideració, cada alumne té un quadern de tertúlia per copiar una frase, una paraula o fer les anotacions d’allò que interessa amb la finalitat de comentar amb la resta de l’alumnat aspectes importants del llibres. Es crea un ambient i tracten de treballar els temes més rellevants del capítol que s’ha llegit per aquesta sessió. Al meu cas, des de fa uns tres mesos tots els divendres he fet tertúlia, i cada vegada agraden més al conjunt de l’alumnat. També hi ha un coordinador/a qui s’encarrega de donar la paraula a l’alumnat que des de casa s’ha llegit el capítol per poder comentar amb la resta de l’alumnat.

Per concloure, s’ha de dir que els grups interatius i les tertúlies literàries són especialment importants per al desenvolupament de l’alumnat i del grup classe i contribueix al procés d’ensenyament i aprenentatge. I anime a la resta del professorat a què puga possar en marxa aquestes iniciatives que sens dubte motiven a un alumnat cada vegada més desmotivat.

Jordi Plácido Ramos Molina.

Deja una respuesta