Títol de l’article “ Aspectes demogràfics i lingüístics del municipi de Benidorm”

Introducción:

Este artículo hace referencia a un trabajo de investigación sobre los aspectos demográficos y lingüísticos de la ciudad de Benidorm, capital importante de la Costa Blanca que en las últimas décadas ha experimentado un aumento exponencial de la población, y también un envejecimiento, siendo una de las pocas ciudades con una población “flotante” de más de 160.000 habitantes durante la época estival. Al mismo tiempo, es una de las ciudades con una diversidad lingüística más numerosa de nuestro país, destacando el caso de los habitantes del Reino Unido que año tras año ocupan un lugar privilegiado a la hora de elegir dicha ciudad como lugar de residencia permanente durante todo el año.

A continuación, se analiza con datos estadísticos la evolución de dicha ciudad a nivel poblacional y desde el punto de vista lingüístico en las últimas décadas.

Benidorm és una ciutat  de la província d’Alacant. Està situat a la comarca de la Marina Baixa, de la qual és el seu  municipi més poblat. Segons el cens de l’any 2015 té 70.280 habitants i des de l’any 1.998 ha guanyat 19.334 nous residents a un ritme de creixement mitjà anual aproximat de 1.933 habitants. Als últims deu anys (1.998-2008) el municipi ha experimentat un increment relatiu del 37,95%. És tracta d’un creixement demogràfic significatiu, i a més ,entre l’any 2001 i 2.003 es van produir augments de població més significatius. Aquest període representa el 51% de l’increment obtingut durant tot aquest temps.

Fent un anàlisi comparatiu per al període 2000-2007, s’observa que el creixement de la població de Benidorm (29,38%) és inferior a l’experimentat per a la comarca de la Marina Baixa (43,01%) i semblant que el que presenta la província d’Alacant (30,89%) o la Comunitat Valenciana (25,01%). Si bè es tracta d’un creixement lleuger, la incorporació de 19.334 nous residents a aquesta ciutat durant el període 1998-2007, puposa un ritme molt positiu a mitjà plaç. L’Institut Valencià d’Estadística estimava que Benidorm estarà prop dels 71.000 habitants a l’any 2012. ( Veure taula).

Evolució històrica de la població ( Variacions interanuals 1998-2007)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades corresponents al Padró d’Habitants a 1 de gener. Institut Nacional d’Estadística.

Pel que fa a l’anàlisi de l’estructura d’edats i sexe, ens serveix per a la caracterització sociodemogràfica dels residents del municipi. En aquest cas, l’anàlisi efectuat ens mostra que l’estructura demogràfica del municipi és jove, encara que com passa amb la majoria de les ciutats espanyoles, existeix certa tendència a l’envelliment. Les estadístiques assenyalen que un de cada quatre residents tenen menys de 25 anys i la meitat de la població té menys de 40 anys. No obstant això, es veu un cert envelliment de la població entre l’any 2003-2008, ha disminuït  entre 5 i 24 anys(1.130 persones) mentre que els majors de 50 anys són els que han experimentat un major creixement (+3.643 persones).

Pel que fa a l’àmbit lingüístic, segons el Padró Municipal d’Habitants de l’any 1.986, el Cens de 1.981 i el Cens de 2.001 proporcionen les primeres dades censals del coneixement de la llengua valenciana de la població de Benidorm. Aquestes dades mostren  els percentatges de comprensió oral, lectora, parla i escriptura de la llengua valenciana.

Font: Distribució per ciutats de 50.000 i més habitants. Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

Pel que fa al paisatge lingüístic de la població de Benidorm es caracteritza per la seua diversitat lingüística. Segons dades sociolingüístiques del curs 2014/15 de la Regidoria d’Educació, els centres educatius amb titularitat pública han augmentat el número d’unitats en els programes d’immersió lingüística (48) i programes trilingües (2). A més, pel que fa a l’alumnat d’educació primària segons el programa lingüístic, hi ha un total de 1.032 alumnes del Programa trilingüe(2). A més, pel que fa a l’alumnat d’educació primària segons el programa lingüístic, hi ha un total de 1032 alumnes del programa d’immersió Lingüística (PIL) i de 50 alumnes del programa trilingüe. Els centres de la població de Benidorm amb el programa d’Immersió Lingüística són el CEP Ausiàs March, el CEP El Murtal, CEP Els Tolls, CEP Mestre Gaspar , CEP Puig Campana i CEP Serra Gelada. A més, segons les mateixes dades, els centres concertats i privats no hi ha cap alumne amb el pograma d’Immersió Lingüística ( PIL) ni del programa Trilingüe.

Atenent a les dades de la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Benidorm referents al cur 2013/2014 entre l’alumnat nouvingut, les llengües predominants són romanés amb un percentatge del (16,28%); xinés ( 2,86%), Pakistaní (1,35%), anglès, fonamentalment del Regne Unit (5,28%). A més, hi ha altres llngües com és el cas del Búlgar, Italià, Polac i Alemany.

Segons dades de l’Ajuntament de la ciutat en referència a la població escolar d’educació primària, l’evolució de l’alumnat matriculat a la línia valenciana ha augmentat des del curs 2003/2004 fins al curs 2014/2015 en un 15,74%. A més, als últims cinc anys acadèmics, el percentatge d’alumnat ha sigut molt significatiu, és a dir, mentre el percentatge d’alumnat a la línia castellana ha disminuït des del curs 2003/2004 en un 16,51%, en canvi a la línia valenciana ha augmentat en un 7,26%.

Les dades estadístiques confirmen que durant els últims anys s’ha millorat en les quatre competències lingüístiques (comprensió oral, expressió oral, expressió escrita, la parla) però en percentatges està sota del 50%. En concret, a l’apartat de “ sap escriure” estan en un 20% que, al tractar-se d’una zona valencianoparlant és significativament una dada preocupant des del punt de vista de la competència lingüística, encara que un percentatge prou alt (72,88%) entén el valencià.

Per concloure s’ha de dir que Benidorm és una ciutat on hi ha molta diversitat lingüística sobretot als últims anys i referent a les dades poblacionals ha suposat un augment molt significatiu de la població però al mateix temps s’està produint un envelliment de la mateixa, i que probablement hi continuarà als pròxims anys.

Autor: Jorge Plácido Ramos Molina ( Mestre de pedagogia terapèutica i de primària al Col.legi Públic Leonor Canalejas de Benidorm).

Coautora: María Teresa Pérez Cantó ( Mestra d’educació primària al col.legi Públic Serra Gelada de Benidorm)